martes, 25 de octubre de 2022

1-A MODUS DE PRÒLEG

És un fet.

No hi ha cap dubte que l’episodi de la Pandèmia ha donat peu a  moltes consideracions, algunes sobre aspectes de la nostra vida quotidiana en els que habitualment no pensem, altres de noves, especialment a ran el confinament.

Per part meva - deixant ara de banda el fet que hagi afectat directament, ni que breument, la salut del meu fill - la situació m’ha procurat un espai de reflexió com no recordo haver tingut mai abans, si més no de tant llarga durada i sense interrupcions. I que he pogut dedicar al  meu tema preferent de reflexió, que és el de l’Ensenyament. La situació no només hi convidava, ens hi abocava des del moment que la canalla van haver de  romandre a casa tancats. Vam venir a viure aquella condició que el moviment Contracultural dels anys ’60 considerava desitjable per als nostres joves i infants; si bé de biaix, perquè aquella “Societat des-escolaritzada” que defensava en la seva obra Paul Goodman comptava amb disposar d’uns recursos d’aprenentatge, aquells que ens ofereix l’entorn immediat – tant físic com social - que ara no són pas els mateixos ni d’un bon tros.

A més, no es tractava pas de substituir les parets de l’aula - “El aula sin muros” de Marshall McLuhan - per les quatre parets de pisos petits, sinó que confiava en un  entorn ric, estimulant d’un aprenentatge incidental.  

 La meva primera reflexió, doncs, em portava a considerar quin partit es podia treure de l’ús didàctic de tot el bé de Déu d’elements que conté una llar per humil que sigui. Perquè a banda els elements orgànics que constitueixen el nostre aliment, hi ha tota una munió d’estris, aparells, molts del quals són autentiques caixes negres als ulls de la majoria dels ciutadans, cert. Però n’hi ha molts d’altres als que és fàcil trobar l’origen i fins experimentar en les seves funcions bàsiques físiques i químiques, tal  com aconsellava Rosa Sensat al seu llibret “Les ciències de la vida i de la llar”. Què en podia resultar, en definitiva aprofitable, des de l’enclaustrament forçat, per tal d’aprendre alguns conceptes bàsics que normalment ens passen per alt com a font de coneixement i que són presents arreu i als que no dediquem prou temps a interrogar.

És més, el temps en aquesta circumstancia pandèmica no ens havia d’encorsetar tal  com ho fan els horaris escolars

La segona consideració, de plena vigència encara, fou fruit de la observació de com les tecnologies informàtiques envaïen encara més el temps dels nois, del que hores d’ara és habitual.  i no tant per a fer-ne un ús, cara a uns aprenentatges que compensessin l’absentisme a les aules sinó com a  mitjà d’entreteniment.

 No tots els docents van estar al alçada de posar tasques adients a la situació, més enllà, en molts casos, de pretendre donar un suport emocional a un alumnat que sovint no necessitava. Moltes hores de video-conferències dedicades a preguntar “com us trobeu?”,  “com us afecta el confinament?”..en lloc de proveir-lo d’uns elements d’ocupació que demanessin més dedicació a mecanismes d’aprenentatge que  els que els hi procuraven jocs estil  “Fornite”.

En definitiva era un continu interrogar-me jo mateixa sobre com es podia aprofitar la circumstancia pandèmica per a un assaig, a gran escala, sobre les possibilitats d’una forma d’aprenentatge més autònoma per part de l’alumne i sobre quins continguts en concret, propiciant així una selecció raonada d’aquests, la qual cosa crec que no es dona ara mateix de manera generalitzada en els usos de les  màquines en els nivells més basics de l’aprenentatge escolar.

 En definitiva, doncs, avançar en el discerniment de les possibilitats de fer un ús avantatjós de les noves tecnologies en comparació als sistemes tradicionals de transmetre uns coneixements, els bàsics per a cada  etapa  i no simplement substitutius i/o redundants , en nom d’una pretesa millor adaptació a les necessitats actuals

I sense merma, a més, dels efectes que deriven del tracte personal, de la relació que s’estableix a ran de l’activitat conjunta cara a l’objectiu d’aprendre, entre el que sap i el que aprèn i que en els nivells inicials de tot aprenentatge resulten ser, com tothom sap, tant importants.


lunes, 17 de octubre de 2022

PRESENTACIÓ

Aquest recull d’escrits respon a una inquietud covada durant molts anys respecte al Sistema d’Ensenyament que estem aplicant a la nostra adolescència. L'episodi de la Pandèmia que hem travessat -el del confinament més encara-  van  propiciar un increment del meu  temps dedicat a reflexionar sobre el tema. I d’aquí, també, un nombre considerable d’escrits .

D’entre tots elles, n‘he relligat la present sel·lecció, ben conscient – i advertida pel criteri autoritzat de qui els han llegit -  de que  són un conjunt força irregular i en general repetitiu. Això es pot justificar pel seu origen. No, en canvi, la meva mandra per donar-li un format més d’acord amb el que hauria de tenir un llibre. De fet, en decidir donar-los a conèixer, la primera intenció fou  de fer-ho a través d’un Blog.

La intenció final és la de compartir aquestes reflexions amb algú, tot  confiant en que pugui suscitar alguna mena de resposta o, si més no, de reflexions semblants.

Convençuda de que aquesta és un exercici necessari al país, com sempre. Més ara, en aquest moment particularment oportú.

20-Noves paraules d’agur

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola, ni amb mots apresos al més savi lèxic, ni amb rares pauses o subtils silencis, no esgotaràs...