És un fet.
No hi ha cap
dubte que l’episodi de la Pandèmia ha donat peu a moltes consideracions, algunes sobre aspectes
de la nostra vida quotidiana en els que habitualment no pensem, altres de
noves, especialment a ran el confinament.
Per part meva -
deixant ara de banda el fet que hagi afectat directament, ni que breument, la
salut del meu fill - la situació m’ha procurat un espai de reflexió com no
recordo haver tingut mai abans, si més no de tant llarga durada i sense interrupcions.
I que he pogut dedicar al meu tema
preferent de reflexió, que és el de l’Ensenyament. La situació no només hi
convidava, ens hi abocava des del moment que la canalla van haver de romandre a casa tancats. Vam venir a viure
aquella condició que el moviment Contracultural dels anys ’60 considerava desitjable
per als nostres joves i infants; si bé de biaix, perquè aquella “Societat des-escolaritzada”
que defensava en la seva obra Paul Goodman comptava amb disposar d’uns recursos
d’aprenentatge, aquells que ens ofereix l’entorn immediat – tant físic com
social - que ara no són pas els mateixos ni d’un bon tros.
A més, no es
tractava pas de substituir les parets de l’aula - “El aula sin muros” de
Marshall McLuhan - per les quatre parets de pisos petits, sinó que confiava en
un entorn ric, estimulant d’un aprenentatge
incidental.
La meva primera reflexió, doncs, em portava a
considerar quin partit es podia treure de l’ús didàctic de tot el bé de Déu d’elements
que conté una llar per humil que sigui. Perquè a banda els elements orgànics que
constitueixen el nostre aliment, hi ha tota una munió d’estris, aparells, molts
del quals són autentiques caixes negres als ulls de la majoria dels ciutadans,
cert. Però n’hi ha molts d’altres als que és fàcil trobar l’origen i fins
experimentar en les seves funcions bàsiques físiques i químiques, tal com aconsellava Rosa Sensat al seu llibret
“Les ciències de la vida i de la llar”. Què en podia resultar, en definitiva
aprofitable, des de l’enclaustrament forçat, per tal d’aprendre alguns conceptes
bàsics que normalment ens passen per alt com a font de coneixement i que són presents
arreu i als que no dediquem prou temps a interrogar.
És més, el temps
en aquesta circumstancia pandèmica no ens havia d’encorsetar tal com ho fan els horaris escolars
La segona consideració,
de plena vigència encara, fou fruit de la observació de com les tecnologies informàtiques
envaïen encara més el temps dels nois, del que hores d’ara és habitual. i no tant per a fer-ne un ús, cara a uns aprenentatges
que compensessin l’absentisme a les aules sinó com a mitjà d’entreteniment.
No tots els docents van estar al alçada de
posar tasques adients a la situació, més enllà, en molts casos, de pretendre
donar un suport emocional a un alumnat que sovint no necessitava. Moltes hores
de video-conferències dedicades a preguntar “com us trobeu?”, “com us afecta el confinament?”..en lloc de
proveir-lo d’uns elements d’ocupació que demanessin més dedicació a mecanismes d’aprenentatge
que els que els hi procuraven jocs
estil “Fornite”.
En definitiva era
un continu interrogar-me jo mateixa sobre com es podia aprofitar la
circumstancia pandèmica per a un assaig, a gran escala, sobre les possibilitats
d’una forma d’aprenentatge més autònoma per part de l’alumne i sobre quins continguts
en concret, propiciant així una selecció raonada d’aquests, la qual cosa crec
que no es dona ara mateix de manera generalitzada en els usos de les màquines en els nivells més basics de
l’aprenentatge escolar.
En definitiva, doncs, avançar en el
discerniment de les possibilitats de fer un ús avantatjós de les noves
tecnologies en comparació als sistemes tradicionals de transmetre uns coneixements,
els bàsics per a cada etapa i no simplement substitutius i/o redundants ,
en nom d’una pretesa millor adaptació a les necessitats actuals
I sense merma, a
més, dels efectes que deriven del tracte personal, de la relació que
s’estableix a ran de l’activitat conjunta cara a l’objectiu d’aprendre, entre
el que sap i el que aprèn i que en els nivells inicials de tot aprenentatge
resulten ser, com tothom sap, tant importants.
